miércoles, 29 de diciembre de 2010

REFLEXIÓ SOBRE L'EDUCACIÓ

Activitat 1: EL NUS AL LLENÇOL

Aquesta activitat consisteix en visionar una presentació Power Point, fer-ne una reflexió individual i, a continuació, posar en comú les impressions creades i elaborar una reflexió conjunta dels diferents membres del grup.

    Tot i trobar-nos en l'era de la comunicació, tinc la sensació que cada cop ens comuniquem menys. És cert que podem establir amistat amb algú que viu a l'altre punta del món, però, en canvi, no genim temps per parlar i compartir amb els que tenim més a la vora.
    Penso que el més important de l'acció comunicativa no és la quantitat d'informació, opinions o sensacions que transmetem sinó la qualitat. Tal i com es veu a la presentació, un simple nus al llençol transmet al nen un munt de dades que el seu pare, amb paraules segurament no li transmetria tan bé.
Moltes vegades hi ha pares que, tot i passar moltes hores amb els seus fills al llarg de la setmana, no aconsegueixen tenir una comunicació tan intensa com l'exemple del nus al llençol. De vegades els adults tenim massa coses al cap com per estar "perdent el temps" amb les converses dels nens, i això fa que ens allunyem de l'infant, de les seves inquietuds, dels seus problemes, de les seves preocupacions...
    I per últim, volia ressaltar la importància de les emocions en les relacions que establim amb els nens, tant com a pares com com a mestres. Encara que els nens ja saben que els seus pares els estimen, crec que és molt necessari que els ho demostrin. Sovint, a l'escola, pots aconseguir molt més amb un apropament al nen, una palmadeta a l'esquena, una abraçada o una mirada de complicitat, que no pas amb un crit, amb disciplina o amb llargues llistes d'activitats. Un petit gest afectiu dóna seguretat al nen i el fa sentir acompanyat i recolzat, i això, ara que estan creixent, és molt important. 

A l'hora de posar en comú les reflexions amb el petit grup hem volgut destacar les següents idees:
    - Importància dels detalls afectius.
    - Paper rellevant dels pares  al'escola. L'educació dels seus filla és cosa de tots i cal anar a la una, seguint un mateix camí.
    - Les relacions entre pare si fills no depèn de la quantitat sinó de la qualitat del temps que passen junts.
    - Importància de potenciar el reforç positiu.

Arràn de la conversa en gran grup, he vist que tothom, més o menys, anava an una mateixa direcció. S'ha destacat la importància de la qualitat de la comunicació envers la quantitat. Sovint no cal parlar gaire per transemtre allò que volem que l'altra persona sàpiga. Aquesta idea va molt lligada amb una altra que hem destacat com és la comunicació no verbal. En el cas de la presentació, el pare, sense dir ni una sola paraula, arribava a comunicar tantes coses al seu fill que a aquest no li calia tenir llargues conversesper saber com n'era d'estimat. El llenguatge no verbal serveix, entre d'altres coses, per complementar el llenguatge verbal. Sovint hi ha missatges que només amb paraules no tenen el mateix significat que si li afegim gestos i, quasi sempre, amb un gest podem aconseguir despertar més emocions que amb mil paraules.
     També hem destacat la importància de treballar l'educació emocional per aconseguir que els infants sàpiguen comunicar i transemtre emocions, sentiments, valors... i la rellevànvia de que família i escola vagin en la mateixa direcció per tal que els alumnes trobin una continuitat i, sobretot, una coherència entre el que es treballa i com es treballa a l'escola, i el que se li trensmet des de casa.


Activitat 2: VÍDEO: MIGUEL ÁNGEL SANTOS GUERRA 

Aquesta activitat consisteix en visionar un vídeo on l'autor Miguel Ángel Santos Guerra ofereix la seva mirada sobre l'educació, i fer la nostra pròpia reflexió centrant-nos en quatre aspectes principals dels quals es parla al vídeo.

-Metàfora de l'educació
    Considero que Santos Guerra està molt encertat en la metàfora ja que fa molt evident el que vol dir. Mentre una mala educació seria la que transmet dades, coneixements, idees...als alumnes a fi que les vagin memoritzant i integrant dins la seva estructura cognitiva, la bona educació és la que pretén formar persones autònomes, ciutadans compromesos i amb recursos, capaços de resoldre problemes en diferents situacions i amb diversitat d'estratègies. Això és el que pretenen les Competències bàsiques i és el camí cap al qual els i les docents anem caminant. Certament, si donem un got d'aigua als nostres alumnes i no els ensenyem com en poden trobar més, no els estem ajudant sinó mermant les seves possibilitats de crèixer i viure.

-L'escola reproductora o l'escola transformadora?
    Crec que l'escola ha d'anar-se adaptant no només als alumnes que acull sinó també a la societat que l'envolta. Si la societat canvia i l'escola es manté, s'estaran formant persones estancades, incapaces d'evolucionar al ritme que ho fa el món i sense capacitat d'adaptació ni de reacció davant els canvis i problemes que poden anar sorgint. És bàsic ser capaç d'avolucionar per no quedar-se enrrere, i també ho és adelantar-se per acollir els canvis amb distància, poder-los analitzar i assimilar per tal d'interioritzar-los i normalitzar-los. L'escola reproductora no és un model que faciliti això, sinó tot el contrari; i encara que a la nostra societat encara existeixin els dos punts de vista és evident la direcció que hem de seguir.

-Quin és el problema o com vivim el problema?
    El problema principal és la manera com vivim un problema. Sempre hem sentit a dir que dels errors se n'aprèn, i que tota cosa dolenta en porta una de bona. Crec que és a través dels problemes que les persones aprenem. Quan se'ns planteja un problema engeguem una maquinària que ens ajuda a analitzar el problema, pensar possibles maneres de solucionar-lo, aventurar possibles solucions o respostes, triar el mètode resolutiu, obtenir una solució i analitzar si hem estat capaços de resoldre el problema. A partir d'aquí, si mai ens tornem a trobar amb aquest problema ja no partirem de zero sinó que sabrem com solucionar-lo o,  com a mínim, com encarar-lo.
    Així, tal i com diu Freud, només si la vida ens ha plantejat problemes hem hagut de treballar dur per tenir la gran satisfacció de resoldre'ls.

-Canvi en la selecció i en la formació del professorat?
    Estic totalment dacord amb el que diu l'autor de que els millors professionals són els que s'haurien de dedicar a ensenyar. Crec que en la nostra societat no és dóna el valor que crec que té la tasca docent ni tampoc s'és conscient de la gran responsabilitat que comporta. Tots hem tingut mestres o professors que encara els recordem per la gran tasca que van realitzar, perquè van aconseguir captar la nostra atenció i van fer que l'assignatura que impartien fos la més important del curs. Però segur que també en recordem algun amb qui tenies la sensació de no aprendre res, que es limitava a llegir el llibre de text o que ningú era capaç de seguir les classes perquè eren massa denses. A mi, per descompatat, m'agradaria poder formar part del primer grup de mestres.
    Pel que fa a la formació del professorat, considero molt greu que moltes de les assignatures que vaig fer a la facultat, de fet la gran majoria, me les impartissin persones que en el seu camp podien ser veritables eminències, però que mai havien trepitjat una aula de primària. No crec que una persona que no conegui la realitat del que, anys més tard, seria el nostre lloc de treball i el nostre dia a dia, pugui preparar-nos i formar-nos per fer front al que ens trobariem a les aules. Potser és per això que un cop vaig arribar a l'escola vaig tenir la sensació que els tres anys que acabava de passar a la facultat no havien resultat tan profitosos com esperava. Com tinc la sensació que no sóc l'única que en algun moment s'ha sentit així, cerc que el sitema de formació del professorat hauria de fer un replantejament i adaptar-se a les necessitats reals de l'escola i la gent que, en un futur, seràn els co-protagonistes de l'acció educativa al costat dels alumnes.


Tot seguit adjunto un vídeo que és un tariler de l'original, i forma part d'un projecte anomenat "La Educación Prohibida". És un projecte que té com a principal objectiu la creació i difusió d'un llargmetratge amb el qual es vol fer una relfexió i alhora es volen mostrar diferents maneres i models d'educació de les darreres dècades. Amb això, es pretén fer difusió i alhora pedagogía sobre cap a on ens hen d'encaminar pel que fa ala manera d'educar als nens i nenes en tots els àmbits (escola, casa, extraescolars, lleure...). L'he trobat molt interessant per la reflexió que fa al voltant de l'acte d'educar i el paper que hi han de jugar alumnes, professors, pares, monitors...




   

1 comentario:

  1. Núria,
    Presentes una tasca molt ben enfocada.
    Sobre la primera presentació, has fet una molt bona descripció del procés seguit en la reflexió i la teva redescripció dóna coherència al factor de la comunicació entre família-escola. Molt bé.
    En relació al segon vídeo, vas més enllà de l'anàlisi ja que fas una reflexió basada en la construcció del coneixement aportant les teves pinzellades personals.
    El vídeo que aportes, permet exreure els elements claus en aquest procés de construcció amb el fil conductor: l'afecte.
    Molt bé.
    Lourdes Sotelo

    ResponderEliminar