DINÀMICA D'AULA I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES ( II )

Activitat 1: REFLEXIÓ A PARTIR DEL VÍDEO "Dinner for two"
 
     El vídeo mostra un conflicte de principi a fi. Des que comença fins que se soluciona passant per les diferents etapes. De situacions comparables  a aquesta, a l'escola, en trobem dia sí, dia també, i és per això que a mida que avançava podia anar posant cares conegudes a aquests camaleons. D'entrada els dos rèptils es troben tranquil·lament caçant insectes per menjar. Tot va com la seda fins que tots dos coincideixen a voler caçar el mateix insecte. A partir d'aquest moment perden el món de vista i es capfiquen a aconseguir el seu propòsit sense fer cas de les infinites oportunitats que els passen per davant dels ulls. Tot i poder caçar altres insectes ells s'han encaparrat amb un i no tenen cap intenció de deixar-se guanyar pel contrincant. Han afrontat el problema de manera competitiva. 
     Davant d'un conflicte passa molt sovint que l'objectiu principal que ens ha portat a entrar en conflicte, passa a un segon terme per donar pas a l'orgull. Els camaleons tenien més opcions per menjar, hi havia més insectes, però per tossuderia cap dels dos estava disposat a deixar perdre l'insecte pel qual estaven lluitant. Al mateix temps, el seu conflicte comença a esquitxar altres membres del grup sense que aquests hi tinguin res a veure. És el moment en que apareix el cost afectiu del conflicte. A partir d’aquí és quan comencem a sentir-nos atacats, ferits, i ens enfadem o disgustem amb l'altra persona.
 
     La lluita inicia la seva fi quan tots dos camaleons, quasi sense adonar-se'n, es veuen apunt se ser engolits per uns cocodrils. Aquí, tot i estar fortament enfrontats, col·laboren per poder salvar la vida. A partir d'aquest moment s'adonen que segurament han reaccionat de forma exagerada i és quan entra en acció la figura del mediador, el gripau en aquest cas, qui ha vist el problema des de fora, podent recopilar informació, i aporta una solució on totes dues parts hi surten guanyant: compartir l'insecte.
 
     Aquest conflicte és perfectament traslladable a l'escola ja que de disputes com aquesta, n'ocorren diàriament. Als nens i nenes, generalment, els costa molt compartir i això els porta a entrar en conflicte contínuament. Considero que és importantissim el nostre paper de mediadors però també veig primordial fer-los reflexionar i que entenguin quin ha estat el nostre paper, les nostres intencions i les seves actuacions per tal que puguin aprendre del conflicte i, davant d'un problema, siguin capaços de raonar i aportar solucions que evitin discussions, disputes i conflictivitat.

Activitat 2: CAS PRÀCTIC

CONFLICTE A LA CLASSE D'EDUCACIÓ FÍSICA.
    Mentre es realitza una activitat, tres dels alumnes de la classe es passen de força i comencen una baralla. El mestre els aparta del grup i els fa omplir el "parte amistós". Dos dels alumnes parlen i l'omplen, i un es nega a arreglar el conflicte. Amb tot parlat, els dos tornen a l'activitat mentre que el tercer, que continua tancat en banda, es queda fora del grup assegut i sense participar de la classe.

- Com valores l'estratègia del mestre d'Educació Física?
- Quines altres estratègies podries util.litzar?
    REFLEXIÓ INDIVIDUAL:
     Penso que l'estratègia del mestre és bona perquè fa reflexionar als nens sobre el problema que han tingut, els fa parlar, consensuar, opinar, arribar a acords, posar en comú diferents punts de vista i buscar solucions al problema. Tot i això, crec que és una estratègia massa lenta ja que haver de posar-ho per escrit fa que s'allargui massa la resolució del conflicte alhora que en cas que sorgeixi en un grup de cicle inicial, per exemple, la poca habilitat que encara tenen els alumnes per escriure faria que fos un procés molt costós per ells i segurament mai s'acabaria de realitzar del tot.
Així doncs, potser seria millor usar aquesta estratègia de forma oral per tal d'agilitzar el procés i que tots els nens i nenes el poguessin portar a terme.
Una altra opció podria ser parlar amb els alumnes que han tingut el conflicte per tal que exposin què ha passat i possibles solucions al problema. Fer que siguin ells qui cerquin respostes farà que relativitzin el problema, el vegin des de fora i hi vegin la importància real que té.

    REFLEXIÓ EN PETIT GRUP:
     En la posada en comú hem estat dacord en que el mestre utilitza una bona estratègia ja que li permet conèixer les posicions de cada nen, fer-los reflexionar i arribar a trobar una solució per tal d'arregler les coses. Així doncs, pensem que seria bo que es pogués portar a cicle o fins hi tot a claustre per tal que tota l'escola conegui aquesta estratègia i l'apliqui. D'aquesta manera els alumnes la coneixeran a la perfecció, hi trobaràn la utilitat i la portaran a terme sense dubtes. Tot i això, hi hem trobat alguns inconvenients. Mentre el mestre parla amb els alumnes que han tingut el problema, la resta del grup queda desatés i, tenint en compte que estan fent Educació Física, és més probable que es puguin esverar i causar nous conflictes.
Amb aquesta estratègia un dels alumnes no ha volgut participar i ha quedat fora de la resolució del conflicte, així que aquest no s'ha resolt del tot.
Com ja he comentat anteriorment, els alumnes han de dedicar molt de temps a escriure el que ha passat i, en alguns cursos, encara no tenen facilitat per poder-ho fer.

Pel que fa a noves propostes, hem cregut que el mestre hauria pogut donar una segona oportunitat als alumnes ja que el tipus de joc que estava realitzant propicia que hi hagi conflictes. I tenint en compte això, potser una altra estratègia hauria pogut ser canviar d'activitat i evitar així nous problemes.
També hem proposat mantenir l'estratègia triada pel mestre però fent que el Manu dialogués, ja que si no és així el problema no s'acaba de resoldre del tot, el nen continua enfadat i el conflicte es pot repetir en qualsevol moment a causa del ressentiment.

Així doncs, davant d'un conflicte, crec que és important disposar de diferents recursos i formes de resolució perquè no tots sóm iguals ni reaccionem de la meteixa manera davant d'un problema, i nosaltres, com a mestres, hem de ser capaços d'aportar diferents solucions per tal de donar resposta a tots els alumnes i als diferents tipus de conflicte que es poden donar. Amb tot, crec que el més important és utilitzar pràctiques que evitin el conflicte i treballar les relacions dels alumnes i la cohesió de grup ja que d'aquesta manera s'evitaràn moltes discussions.