Tancament del curs

Després de quatre mesos de curs això s'acaba, i ha arribat el moment de fer balanç.

    Com sempre, davant una nova aventura se'm plantegen dubtes, inquietuds i sensacions diverses. En aquest cas no va ser menys, i poc abans de començar em preguntava infinitud de coses.
    Ara, havent arribat el final, veig que no s'ha diferenciat gaire del que esperava abans de començar: conèixer gent, escoltar experiències diverses, acumular idees noves, veure diferents maneres de fer, obtenir recursos...
     El camí no ha estat senzill. Se m'ha fet una mica difícil de portar tenint en compte la feina que comporta una tutoria combinada amb poca experiència, però tinc la sensació d'haver aprofitat el temps i la satisfacció d'haver pogut amb tot.

    Em quedo amb els moments de complicitat que he viscut amb els companys i amb la gran quantitat d'informació valuosíssima que se m'ha proporcionat. Descartaria la senseció d'agobiament que he sentit en alguns moments davat la feina individual proposada, la qual he trobat, en certes ocasions, excessiva.

    He estat contenta d'haver realitzat aquest curs i poder comprovar com hi ha tanta gent que, com jo, estima la seva feina i té inquietud per créixer professionalmet i posar el seu granet de sorra per poder canviar una miqueta aquest món.
    I il·lustrant una mica això, us penjo una tira de la Mafalda on, d'una manera molt simpàtica, es reflecteix la idea que tenim els mestres de fer entrar dins les ments dels nostres alumnes tantes informacions, dades, valors, experiències, jocs, il·lusions, activitats, vivències, emocions... com sigui possible.

  
    Molta sort a tots, ha estat un plaer!

AVALUACIÓ

Activitat 1: COAVALUACIÓ

Avaluació del bloc d'un company a partir d'una graella d'anàlisi de les diferents parts del bloc i les tasques realitzades al llarg del curs de formacó de mestres novells.

Per accedir a l'anàlisi cliqueu sobre coavaluació .

"Lo que el corazón quiere, la mente se lo muestra"

Activitat 1: COMENTARI DE L'ARTICLE DE MARIO ALONSO PUIG

    Entrenar la ment, aquí està la clau però també la complicació!
    Estic totalment d'acord amb Mario Alonso Puig en que la ment té un poder absolut sobre el nostre cos, sobre el que ens passa i sobre com estem.

    L'entrenament de la ment permet, d'alguna manera, fer-la més forta a possibles atacs, de manera que quan aquests arriben ens trobem més capaços de superar-los, minimitzar-los o relativitzar-los. És com quan ens preparem per una competició. Si abans de córrer la marató no ens exercitem, entrenem, mengen sa, fem quilòmetres i preparem el cos, ho tindrem molt difícil per aguantar i poder finalitzar la cursa. Si fem tot això però no treballem la part mental, podrem acabar la cursa però viurem una experiència traumàtica; i si fem totes deues coses, preparar el cos però també la ment, encararem la prova amb unes altres ganes, la gaudirem més i al finalitzat tindrem unes sensacions optimistes i satisfactòries.

    Bé, doncs amb la ment crec que pot ser alguna cosa semblant. Crec que la majoria de les persones tendim a autoenganyar-nos, a tenir pensaments autodestructius i a no creure en les nostres capacitats, i ja ho diuen, si penses molt fort una cosa té moltes possibilitats de complir-se. Quantes vegades hem entrat a un exàmen pensant que ens anirà malament, que no ens sabem res, que no ho podrem fer...? I com ha anat l'exàmen?
    I el mateix que fem amb nosaltres mateixos ho fem amb els altres, sobretot amb els alumnes. Jo he pogut comprovar com un alumne amb poca seguretat i autoestima s'ha atrevit a sortir a fer activitats a la pissarra, llegir en veu alta o compartir una opinió després de lloar allò que sap fer fer, transmetre-li la confiança que li manca, expressar en veu alta les virtuds d'una manera no forçada...durant mesos.
    Aquest alumne ha acoseguit sentir-se més còmode i segur dins l'aula però sobretot ha aconseguit gaudir aprenent i somriure.
   
    És clar, doncs, el que diu l'article que hem de conèixer i acceptar el que som i el que no som ja que només així podrem saber com començar a treballar per aconseguir una transformació.

Diversitat, Interculturalitat i Avaluació

SESSIÓ 1

Activitat 1: COMENTARI SOBRE EL VÍDEO "RACISME"

AUTOANÀLISI
El visionat d'aquest vídeo m'ha fer reflexionar al voltant dels estereotips i prejudicis que impregnen la nostra societat i la vida quotidiana. Considero que sovint el subconscient ens traeix i deixa aflorar aquestes idees preconcebudes que ens fan tenir una opinió sobre un grup de persones, religió, ètnia... basada en el que es diu, s'explica o sempre s'ha pensat, i que inclou totes les persones, sense tenir en compte les individualitats ni les característiques de cadascú.
Penso que tenim por a la diferència, i tot el que no és igual que nosaltres o igual al que considerem "normal" d'entrada ens fa por i ens provoca desconfiança. Aquest fet molts cops fa que siguem incapaços de donar una oportunitat i renuncien a conèixer quelcom nou.

CONTRAST
En exposar els opinions en grup, hem coincidit bastant en el que ens ha suggerit el vídeo. Estàvem d'acord en la gran quantitat de prejudicis que condicionen les nostres relacions socials i que afecten la convivència en societat. A més a més, ha sorgit la idea que el contacte entre cultures és interessant i profitós ja que aporta noves maneres de fer, d'entendre la vida i de viure-la, aportant una glopada d'aire fresc que de cap manera pot ser perjudicial.

REDESCRIPCIÓ
Tot i tractar-se d'un anunci de pasta de dents, considero que pot reflectir molt bé el que ocorre en la nostra societat dia rere dia. El noi negre, en aquest cas, realitza un gran esforç per tal d'ajudar la nena i poder així apropoar-se a la societat que l'acull, però és aquesta mateixa societat qui l'està rebutjant posant els prejudicis per davant de l'oportunitat que se li brinda d'apropar-se a una nova realitat que pot aportar-li grans coses. El vídeo, a més, evidencía la perpetuitat d'aquestes idees preconcebudes ja que passen de pares a fills de manera que la nena, a partir de l'acció de la seva mare, sentirà por o rebuig cap a una persona pel simple fet de tenir la pell d'un color diferent al seu.
Durant els últims anys la nostra societat ha estat receptora d'una gran quantitat d'immigració, cosa que ha provocat una necessària obertura de mires i una adaptació dels uns i els altres. Actualment considero que hem après a conviure i que comencen a saber trobar els avantatges que aquesta convivència ens aporta.
A l'escola el més habitual és veure aules amb alumnes de diferents origens convivint sense poroblemes que no siguin els habituals en un grup de nens i que no estan causats per la nacioanlitat o l'orígen dels infants. Sempre he cregut que l'escola ha de saber aprofitar les grans oportunitats que ofereix la diversitat de cultures, i això no vol dir que un cop a l'any es convidi als alumnes a portar el vestit tradicional o l'àpat típic, sinó treballar-ho en el día a dia, considerant les diferents costums i tradicions a l'hora de posar exemples a la classe de medi o per triar textos a l'hora de llengua, per exemple.



Activitat 2: TÈCNICA DE TREBALL COOPERATIU

La tècnica que hem util.litzat per realitzar la tasca del TDAH a classe és la que jo coneixia com  a "grups d'experts". Consisteixa crear grups de tantes persones com temes o apartats es tractaran, de manera que esdevinguin un grup heterogeni de persones on cadascú es farà responasble d'una part de la informació.
A continuació cada membre del grup s'ajunatrà amb la resta de persones dels altres grups que s'han fet responsables de la metaixa part de la informació, esdevenint ara un grup d'experts. En aquests grups es treballarà la part de la informació que se li ha adjudicat i cada membre del grup es farà expert en el tema, ja que serà el responsable de transmetre aquetst coneixements a la resta del seu grup base.
Un cop treballada la informació, cada membre de cada grup d'experts tornarà al seu grup base, on ara cadascú és expert en la seva part de la informació i com a tal podrà transmetre-la a la resta d'integrants.

Activitat 3: ORIENTACIONS PER A UN/A MESTRE/A NOVELL PER TRACTAR ALUMNES AMB TDAH

Diu un estudi que a cada aula hi ha com a mínim un alumne amb TDAH. Això és un repte més per a la nostra tasca com a mestres i més ara, que sóm novells i ens manca molta experiència i prou vivències com per saber reaccionar amb rapidesa i eficàcia davant de qualsevol contratemps.
Amb aquesta graella es pretén ajudar una mica a estar preparats per respondre de manera satisfactòria davant una situació creada per alumnat amb TDAH.

ORIENTACIONS PER TRACTAR ALUMNES AMB TDAH

El Decret 142/2007

Activitat 1: ANÀLISI D'UNA ÀREA

Mapa conceptual sobre l'estructura de l'àrea de Matemàtiques al Decret 142/2007.

Àrea de MATEMÀTIQUES



Activitat 2:LA PROGRAMACIÓ COMPETENCIAL

Adjunto una unitat de programació de matemàtiques de segon feta per mi. A continuació adjunto l'anàlisi de la UP seguint la pauta proposada.

UP Matemàtiques

Anàlisi de la unitat de programació

"SER PERSONA ÉS RELACIONAR-SE"

"Una de cada diez cabezas piensa y nueve embisten"
   
     Manuel Segura diu al final de l'entrevista que "ser persona és relacionar-se".Per relacionar-nos hem d'activar una sèrie de mecanismes que han d'estar perfectament engranats per tal que la comunicació sigui eficient i ens permeti relacionar-nos de manera satisfactòria.

     Quan ens comuniquem sempre emetem una part de contingut, el missatge en sí que volem transmetre, i una part relacional, on mostrem part de nosaltres, la nostra manera de fer, la nostra posició respecte el que estem dient, les nostres sensacions al voltant del tema...
Tal i com diu Segura, la primera de les parts és relativament fàcil d'assolir ja que es tracta de pensar, buscar alternatives, analitzar possibilitats. La part complicada és la segona. Aquí transmetem emocions, i això és el que és realment difícil. Per transmetre emocions cal saber-les reconèixer i, dins les nostres aules i la nostra societat hi ha molts nens i nenes, homes i dones que encara no ho han après a fer.

     D'aquí ve la importància que penso que té el treball de les emocions a l'escola, ja que sense elles no aconseguim comunicar i relacionar-nos satisfactòriament. Sovint pensem que fent opinar els nens a l'hora de llengua, deixant-los treballar en grup o fer assamblees de classe ja estem ensenyant als alumnes a comunicar-se, i no veiem que només treballant valors com l'empatía, el respecte, la responsabilitat o el compromís fem que els alumnes creixin  com a persones i aprenguin a relacionar-se.

    Aquest any és el primer en què he assumit una tutoria i des del principi de curs he estat molt centrada a recollir tantes dades com m'ha estat possible dels meus alumnes. Omplo una mena de diari d'aula on anoto aspectes que considero rellevants o significatius, i això em serveix molt per comprovar l'evolució dels alumnes al llarg del curs, tan a nivell acadèmic com personal i social. No es tracta d'anotar si ha cert alumne ha aconseguit millorar la comprensió lectora o si ha après a restar portant-ne, sinó els problemes que pot haver tingut per dir la seva a l'aula, com es relaciona amb el grup, com treballa en petit grup, problemes que ha tingut a l'hora del pati... Aquesta informació, a més, m'és molt útil a l'hora de fer entrevistes amb els pares ja que m'ajuda a poder aportar dades que exemplifiquen les meves explicacions, ja que com a mestra novell sóc conscient que em falta molta experiència i moltes entrevistes per arribar a transmetre exactament i de la millor manera possible allò que vull dir als pares.
   
    A part de la meva llibreta, a l'aula també n'hi ha una altra on els alumnes anoten els fets rellevants que han ocorregut al llarg de la setmana. La idea és que s'anotin tant fets positius com negatius i que els serveixi per ser conscients del que passa a l'aula o al pati, alhora que em serveix per estar al corrent de tot el que passa, ja que tot i ser tutora només tinc mitja jornada de dedicació amb el grup, i això em dificulta bastant seguir tot el que passa dia rere dia.
L'alumne encarregat d'escriure a la llibreta va canviant cada quinze dies, de manera que tothom podrà sentir-se responsable de plasmar el que passa a l'aula. D'aquesta manera s'eviten els amiguismes que fan que hi hagi nens que mai surtin a la llibreta i d'altres que hi surtin sempre.
L'estona que dediquem a parlar del que hi ha a la llibreta serveix per reflexionar sobre el comportament i les formes que tenen de relacionar-se entre ells, i des de principi de curs no paro d'insistir-los amb allò de "no facis als altres el que no t'agradaria que et facin a tu", però no sé si encara són massa petits per entendre el que els vull dir (2n), o si la situació que viuen els està superant i bloquejant (el curs està sent complicat a causa de problemes amb alguns mestres de l'escola i aquest grup). Bé, intentaré no donar-me per vençuda i continuaré insistint.

DINÀMICA D'AULA I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES ( II )

Activitat 1: REFLEXIÓ A PARTIR DEL VÍDEO "Dinner for two"
 
     El vídeo mostra un conflicte de principi a fi. Des que comença fins que se soluciona passant per les diferents etapes. De situacions comparables  a aquesta, a l'escola, en trobem dia sí, dia també, i és per això que a mida que avançava podia anar posant cares conegudes a aquests camaleons. D'entrada els dos rèptils es troben tranquil·lament caçant insectes per menjar. Tot va com la seda fins que tots dos coincideixen a voler caçar el mateix insecte. A partir d'aquest moment perden el món de vista i es capfiquen a aconseguir el seu propòsit sense fer cas de les infinites oportunitats que els passen per davant dels ulls. Tot i poder caçar altres insectes ells s'han encaparrat amb un i no tenen cap intenció de deixar-se guanyar pel contrincant. Han afrontat el problema de manera competitiva. 
     Davant d'un conflicte passa molt sovint que l'objectiu principal que ens ha portat a entrar en conflicte, passa a un segon terme per donar pas a l'orgull. Els camaleons tenien més opcions per menjar, hi havia més insectes, però per tossuderia cap dels dos estava disposat a deixar perdre l'insecte pel qual estaven lluitant. Al mateix temps, el seu conflicte comença a esquitxar altres membres del grup sense que aquests hi tinguin res a veure. És el moment en que apareix el cost afectiu del conflicte. A partir d’aquí és quan comencem a sentir-nos atacats, ferits, i ens enfadem o disgustem amb l'altra persona.
 
     La lluita inicia la seva fi quan tots dos camaleons, quasi sense adonar-se'n, es veuen apunt se ser engolits per uns cocodrils. Aquí, tot i estar fortament enfrontats, col·laboren per poder salvar la vida. A partir d'aquest moment s'adonen que segurament han reaccionat de forma exagerada i és quan entra en acció la figura del mediador, el gripau en aquest cas, qui ha vist el problema des de fora, podent recopilar informació, i aporta una solució on totes dues parts hi surten guanyant: compartir l'insecte.
 
     Aquest conflicte és perfectament traslladable a l'escola ja que de disputes com aquesta, n'ocorren diàriament. Als nens i nenes, generalment, els costa molt compartir i això els porta a entrar en conflicte contínuament. Considero que és importantissim el nostre paper de mediadors però també veig primordial fer-los reflexionar i que entenguin quin ha estat el nostre paper, les nostres intencions i les seves actuacions per tal que puguin aprendre del conflicte i, davant d'un problema, siguin capaços de raonar i aportar solucions que evitin discussions, disputes i conflictivitat.

Activitat 2: CAS PRÀCTIC

CONFLICTE A LA CLASSE D'EDUCACIÓ FÍSICA.
    Mentre es realitza una activitat, tres dels alumnes de la classe es passen de força i comencen una baralla. El mestre els aparta del grup i els fa omplir el "parte amistós". Dos dels alumnes parlen i l'omplen, i un es nega a arreglar el conflicte. Amb tot parlat, els dos tornen a l'activitat mentre que el tercer, que continua tancat en banda, es queda fora del grup assegut i sense participar de la classe.

- Com valores l'estratègia del mestre d'Educació Física?
- Quines altres estratègies podries util.litzar?
    REFLEXIÓ INDIVIDUAL:
     Penso que l'estratègia del mestre és bona perquè fa reflexionar als nens sobre el problema que han tingut, els fa parlar, consensuar, opinar, arribar a acords, posar en comú diferents punts de vista i buscar solucions al problema. Tot i això, crec que és una estratègia massa lenta ja que haver de posar-ho per escrit fa que s'allargui massa la resolució del conflicte alhora que en cas que sorgeixi en un grup de cicle inicial, per exemple, la poca habilitat que encara tenen els alumnes per escriure faria que fos un procés molt costós per ells i segurament mai s'acabaria de realitzar del tot.
Així doncs, potser seria millor usar aquesta estratègia de forma oral per tal d'agilitzar el procés i que tots els nens i nenes el poguessin portar a terme.
Una altra opció podria ser parlar amb els alumnes que han tingut el conflicte per tal que exposin què ha passat i possibles solucions al problema. Fer que siguin ells qui cerquin respostes farà que relativitzin el problema, el vegin des de fora i hi vegin la importància real que té.

    REFLEXIÓ EN PETIT GRUP:
     En la posada en comú hem estat dacord en que el mestre utilitza una bona estratègia ja que li permet conèixer les posicions de cada nen, fer-los reflexionar i arribar a trobar una solució per tal d'arregler les coses. Així doncs, pensem que seria bo que es pogués portar a cicle o fins hi tot a claustre per tal que tota l'escola conegui aquesta estratègia i l'apliqui. D'aquesta manera els alumnes la coneixeran a la perfecció, hi trobaràn la utilitat i la portaran a terme sense dubtes. Tot i això, hi hem trobat alguns inconvenients. Mentre el mestre parla amb els alumnes que han tingut el problema, la resta del grup queda desatés i, tenint en compte que estan fent Educació Física, és més probable que es puguin esverar i causar nous conflictes.
Amb aquesta estratègia un dels alumnes no ha volgut participar i ha quedat fora de la resolució del conflicte, així que aquest no s'ha resolt del tot.
Com ja he comentat anteriorment, els alumnes han de dedicar molt de temps a escriure el que ha passat i, en alguns cursos, encara no tenen facilitat per poder-ho fer.

Pel que fa a noves propostes, hem cregut que el mestre hauria pogut donar una segona oportunitat als alumnes ja que el tipus de joc que estava realitzant propicia que hi hagi conflictes. I tenint en compte això, potser una altra estratègia hauria pogut ser canviar d'activitat i evitar així nous problemes.
També hem proposat mantenir l'estratègia triada pel mestre però fent que el Manu dialogués, ja que si no és així el problema no s'acaba de resoldre del tot, el nen continua enfadat i el conflicte es pot repetir en qualsevol moment a causa del ressentiment.

Així doncs, davant d'un conflicte, crec que és important disposar de diferents recursos i formes de resolució perquè no tots sóm iguals ni reaccionem de la meteixa manera davant d'un problema, i nosaltres, com a mestres, hem de ser capaços d'aportar diferents solucions per tal de donar resposta a tots els alumnes i als diferents tipus de conflicte que es poden donar. Amb tot, crec que el més important és utilitzar pràctiques que evitin el conflicte i treballar les relacions dels alumnes i la cohesió de grup ja que d'aquesta manera s'evitaràn moltes discussions.

DINÀMICA D'AULA I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES ( I )

Activitat 1: TÈCNICA DE DINÀMICA DE GRUP

LA TERANYINA DE LLANA
OBJECTIUS:
- Memoritzar els noms dels companys.
- Afavorir el coneixement mutu dels components del grup per tal que esdevingui una agrupació cohesionada i estructurada.
- Conèixer trets de la vida dels companys.
- Fomentar de cohesió del grup.
CONTINGUTS:
Tècnica de dinàmica de grup per afavorir el coneixement del grup -etapa de descobrir- i la cohesió grupal.
DISPOSICIÓ INICIAL:
Asseguts en rotllana amb les cadires el més a prop possible.
DESCRIPCIÓ:
El mestre té un cabdell de llana i l'agafa per un extrem. Diu el seu nom i una qualitat positiva seva i llança el cabdell a un alumne quedant-se la punta, que aguantarà amb els dits. El receptor del cabdell de llana dirà el seu nom i una qualitat positiva seva. Els companys el poden ajudar amb la qualitat si l'alumne s'encalla.
El cabdell de llana va saltant d'alumne a alumne pero cadascú es quedarà amb la punta que li ha arribat per tal de formar una gran teranyina que, d'alguna manera, connecta tots els membres del grup.
Un cop tothom ha rebut la llana, l'últim li passarà al penúltim dient el nom d'aquest i la qualitat, de manera que poc a poc va quedant de altre cop embolicat el cabdell de llana, a la vegada que cadascú repeteix el nom i la qualitat del company que li ha enviat la llana.
Un cop recollida la teranyina, es fa una posada en comú per tal que cadascú exposi com s'ha sentit i què li ha semblat la dinàmica.
MATERIALS:
Una cadira per cadascú i un cabdell de llana.
REFLEXIÓ SOBRE LA PRÀCTICA:
Aquesta activitat és molt interessant realitzar amb els alumnes, sobretot cap a inici de curs, ja que permet que es coneguin una mica més i també que fagin l'esforç de dir una qualitat pròpia, que sovint els costa. Trobo molt positiu, però, que els companys puguin ajudar als altres a buscar la pròpia qualitat ja que els fa sentir bé, acceptats pel grup. És per això que sovint he aplicat la modificació de que siguin els altres qui triin la qualitat que millor defineix cada alumne, sobretot quan he aplicat el joc en grups poc cohesionats o que presenten conflictes sovint.
Al final de la dinàmica els alumnes han d'exposar les seves impressions, i sempre comenten que els ha costat molt dir la seva qualitat però que els ha agradat que els companys els ajudessin. El fet de poder passar la llana un cop a cada alumne fa, sobretot en grups d'edats inferiors, que alguns alumnes tinguin un gran dilema ja que es qüestionen les possibles conseqüències que pot tenir passar la llana a un o altre amic, que l'amic ja hagi rebut la llana, llavors ells ja no saben a qui passar-la... De manera que permet fer-se una idea de les relacions que s'estableixen dins aquell grup.


Activitat 2: SOCIOGRAMA

Sociograma d'un grup de 2n de primària format per 21 alumnes (13 nens i 9 nenes).

Sociograma