Activitat 1: ANÀLISI D'UNA ÀREA
Mapa conceptual sobre l'estructura de l'àrea de Matemàtiques al Decret 142/2007.
Àrea de MATEMÀTIQUES
Activitat 2:LA PROGRAMACIÓ COMPETENCIAL
Adjunto una unitat de programació de matemàtiques de segon feta per mi. A continuació adjunto l'anàlisi de la UP seguint la pauta proposada.
UP Matemàtiques
Anàlisi de la unitat de programació
domingo, 20 de febrero de 2011
domingo, 13 de febrero de 2011
"SER PERSONA ÉS RELACIONAR-SE"
"Una de cada diez cabezas piensa y nueve embisten"
Manuel Segura diu al final de l'entrevista que "ser persona és relacionar-se".Per relacionar-nos hem d'activar una sèrie de mecanismes que han d'estar perfectament engranats per tal que la comunicació sigui eficient i ens permeti relacionar-nos de manera satisfactòria.
Quan ens comuniquem sempre emetem una part de contingut, el missatge en sí que volem transmetre, i una part relacional, on mostrem part de nosaltres, la nostra manera de fer, la nostra posició respecte el que estem dient, les nostres sensacions al voltant del tema...
Tal i com diu Segura, la primera de les parts és relativament fàcil d'assolir ja que es tracta de pensar, buscar alternatives, analitzar possibilitats. La part complicada és la segona. Aquí transmetem emocions, i això és el que és realment difícil. Per transmetre emocions cal saber-les reconèixer i, dins les nostres aules i la nostra societat hi ha molts nens i nenes, homes i dones que encara no ho han après a fer.
D'aquí ve la importància que penso que té el treball de les emocions a l'escola, ja que sense elles no aconseguim comunicar i relacionar-nos satisfactòriament. Sovint pensem que fent opinar els nens a l'hora de llengua, deixant-los treballar en grup o fer assamblees de classe ja estem ensenyant als alumnes a comunicar-se, i no veiem que només treballant valors com l'empatía, el respecte, la responsabilitat o el compromís fem que els alumnes creixin com a persones i aprenguin a relacionar-se.
Aquest any és el primer en què he assumit una tutoria i des del principi de curs he estat molt centrada a recollir tantes dades com m'ha estat possible dels meus alumnes. Omplo una mena de diari d'aula on anoto aspectes que considero rellevants o significatius, i això em serveix molt per comprovar l'evolució dels alumnes al llarg del curs, tan a nivell acadèmic com personal i social. No es tracta d'anotar si ha cert alumne ha aconseguit millorar la comprensió lectora o si ha après a restar portant-ne, sinó els problemes que pot haver tingut per dir la seva a l'aula, com es relaciona amb el grup, com treballa en petit grup, problemes que ha tingut a l'hora del pati... Aquesta informació, a més, m'és molt útil a l'hora de fer entrevistes amb els pares ja que m'ajuda a poder aportar dades que exemplifiquen les meves explicacions, ja que com a mestra novell sóc conscient que em falta molta experiència i moltes entrevistes per arribar a transmetre exactament i de la millor manera possible allò que vull dir als pares.
A part de la meva llibreta, a l'aula també n'hi ha una altra on els alumnes anoten els fets rellevants que han ocorregut al llarg de la setmana. La idea és que s'anotin tant fets positius com negatius i que els serveixi per ser conscients del que passa a l'aula o al pati, alhora que em serveix per estar al corrent de tot el que passa, ja que tot i ser tutora només tinc mitja jornada de dedicació amb el grup, i això em dificulta bastant seguir tot el que passa dia rere dia.
L'alumne encarregat d'escriure a la llibreta va canviant cada quinze dies, de manera que tothom podrà sentir-se responsable de plasmar el que passa a l'aula. D'aquesta manera s'eviten els amiguismes que fan que hi hagi nens que mai surtin a la llibreta i d'altres que hi surtin sempre.
L'estona que dediquem a parlar del que hi ha a la llibreta serveix per reflexionar sobre el comportament i les formes que tenen de relacionar-se entre ells, i des de principi de curs no paro d'insistir-los amb allò de "no facis als altres el que no t'agradaria que et facin a tu", però no sé si encara són massa petits per entendre el que els vull dir (2n), o si la situació que viuen els està superant i bloquejant (el curs està sent complicat a causa de problemes amb alguns mestres de l'escola i aquest grup). Bé, intentaré no donar-me per vençuda i continuaré insistint.
Manuel Segura diu al final de l'entrevista que "ser persona és relacionar-se".Per relacionar-nos hem d'activar una sèrie de mecanismes que han d'estar perfectament engranats per tal que la comunicació sigui eficient i ens permeti relacionar-nos de manera satisfactòria.
Quan ens comuniquem sempre emetem una part de contingut, el missatge en sí que volem transmetre, i una part relacional, on mostrem part de nosaltres, la nostra manera de fer, la nostra posició respecte el que estem dient, les nostres sensacions al voltant del tema...
Tal i com diu Segura, la primera de les parts és relativament fàcil d'assolir ja que es tracta de pensar, buscar alternatives, analitzar possibilitats. La part complicada és la segona. Aquí transmetem emocions, i això és el que és realment difícil. Per transmetre emocions cal saber-les reconèixer i, dins les nostres aules i la nostra societat hi ha molts nens i nenes, homes i dones que encara no ho han après a fer.
D'aquí ve la importància que penso que té el treball de les emocions a l'escola, ja que sense elles no aconseguim comunicar i relacionar-nos satisfactòriament. Sovint pensem que fent opinar els nens a l'hora de llengua, deixant-los treballar en grup o fer assamblees de classe ja estem ensenyant als alumnes a comunicar-se, i no veiem que només treballant valors com l'empatía, el respecte, la responsabilitat o el compromís fem que els alumnes creixin com a persones i aprenguin a relacionar-se.
Aquest any és el primer en què he assumit una tutoria i des del principi de curs he estat molt centrada a recollir tantes dades com m'ha estat possible dels meus alumnes. Omplo una mena de diari d'aula on anoto aspectes que considero rellevants o significatius, i això em serveix molt per comprovar l'evolució dels alumnes al llarg del curs, tan a nivell acadèmic com personal i social. No es tracta d'anotar si ha cert alumne ha aconseguit millorar la comprensió lectora o si ha après a restar portant-ne, sinó els problemes que pot haver tingut per dir la seva a l'aula, com es relaciona amb el grup, com treballa en petit grup, problemes que ha tingut a l'hora del pati... Aquesta informació, a més, m'és molt útil a l'hora de fer entrevistes amb els pares ja que m'ajuda a poder aportar dades que exemplifiquen les meves explicacions, ja que com a mestra novell sóc conscient que em falta molta experiència i moltes entrevistes per arribar a transmetre exactament i de la millor manera possible allò que vull dir als pares.
A part de la meva llibreta, a l'aula també n'hi ha una altra on els alumnes anoten els fets rellevants que han ocorregut al llarg de la setmana. La idea és que s'anotin tant fets positius com negatius i que els serveixi per ser conscients del que passa a l'aula o al pati, alhora que em serveix per estar al corrent de tot el que passa, ja que tot i ser tutora només tinc mitja jornada de dedicació amb el grup, i això em dificulta bastant seguir tot el que passa dia rere dia.
L'alumne encarregat d'escriure a la llibreta va canviant cada quinze dies, de manera que tothom podrà sentir-se responsable de plasmar el que passa a l'aula. D'aquesta manera s'eviten els amiguismes que fan que hi hagi nens que mai surtin a la llibreta i d'altres que hi surtin sempre.
L'estona que dediquem a parlar del que hi ha a la llibreta serveix per reflexionar sobre el comportament i les formes que tenen de relacionar-se entre ells, i des de principi de curs no paro d'insistir-los amb allò de "no facis als altres el que no t'agradaria que et facin a tu", però no sé si encara són massa petits per entendre el que els vull dir (2n), o si la situació que viuen els està superant i bloquejant (el curs està sent complicat a causa de problemes amb alguns mestres de l'escola i aquest grup). Bé, intentaré no donar-me per vençuda i continuaré insistint.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)